FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral o substància orgànica que, per la seva bellesa, duresa, durabilitat i raresa, és molt estimat com a pedra preciosa i, un cop tallat i polit, és emprat en joieria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rudiment d'un eix vegetal que, en desenvolupar-se, origina una tija, una branca o una flor. gemma dorment Gemma que, en circumstàncies normals, no es desenvolupa. gemma floral Gemma que donarà lloc a una rama florífera. gemma floral Poncell 3. gemma perdurant Gemma [...]
Mineral o substància orgànica que és molt apreciat per la seva bellesa, durabilitat i raresa i que, un cop tallat i polit, s'utilitza en joieria. [...]
Mineral o substància d'origen orgànic que per la seva bellesa, durabilitat i raresa és molt apreciat i que un cop tallat i polit s'utilitza en joieria. [...]
Fitxa
6251/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'm'
Resposta
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp davant de t o c: assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temptar. En aquests casos la
p és muda.
en general, davant f: amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà, etc.
en els mots comte ('noble'), empremta, femta, gimcana, impremta, premsa, somriure, tramvia, triumvir, zumzeig, etc.
en el prefix circum-:circumdant, circumferència, circumloqui, circumspecte, circumstància, circumval·lació, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre la grafia m a final de síl·laba, davant d'una consonant.